L'ésser humà es recorda del problema quan el té damunt, un refrany popular diu “Només et recordes de Santa Bàrbara quan trona”, solem sentir aquesta frase quan deixem tot per a última hora.
L'ésser humà es recorda del problema quan el té damunt, un refrany popular diu “Només et recordes de Santa Bàrbara quan trona”, solem sentir aquesta frase quan deixem tot per a última hora.
Els esdeveniments extraordinaris esdevinguts per la pandèmia del COVID19, han provocat que alguns sectors hagin sortit més perjudicats que uns altres, per exemple, el sector de l'hostaleria.
Recordo les converses que he tingut amb més d'un empresari per a avisar-li del grau de concentració dels seus clients en aquests sectors. No és que fora un visionari ni molt menys, sinó més aviat li indicava al client que tenia, aixó que es diu d'una manera col·loquial, “tots els ous en la mateixa cistella”.
Diversificar sona molt bé, però en moltes ocasions les empreses no poden, és més habitual que el mercat domini el teu negoci que el contrari i això ocorre principalment perquè la demanda és tal que no existeix capacitat de desviar per a altres mercats.
Aquestes setmanes, que hem estat teletreballant, també ens han servit per a recuperar converses pendents. Fa uns dies vaig parlar amb un vell amic, que havia estat client fa més de 15 anys. Ara la seva situació és molt diferent, diguem que la seva empresa no té res a veure amb aquell negoci que em vaig trobar quan vaig arribar a la seva casa, en positiu i orgullós que sigui així per part meva
[/fusion_
Em deia que el seu client principal, un supermercat que tots coneixem com el més important en quota de mercat d'Espanya, li havia tornat a demanar un augment de comandes perquè volia que fora un proveïdor nacional. Era conscient del risc que li suposava, ja que augmentaria la seva dependència d'aquest i s'havia negat a aquesta proposta els últims anys, però enguany ha pres la decisió i li ha dit que endavant. No ha estat una decisió a la lleugera, ho ha confirmat una vegada que tenia preparat un augment de la capacitat productiva per a poder créixer amb altres mercats, i no dependre d'aquest únicament.
En moltes petites empreses, els clients impedeixen poder diversificar, perquè per a disminuir el risc no vendrem menys a aquest client, que per a nosaltres és important, sinó el que hem de fer és vendre més a la resta, o bé aconseguir nous clients. I com ho podem fer, perquè invertint recursos, temps i diners, la qual cosa suposa sortir de la zona de confort i no considerar que els meus clients són els millors i aquest mercat no fallarà.
Ara em ve al cap el comentari d'un empresari, que era proveïdor de serveis d'hostaleria, “el turisme a Barcelona és impensable que caigui, només un atemptat terrorista o un terratrèmol podria provocar un descens del negoci”. Bé, del primer es va recuperar sense problemes, però d'aquesta situació extraordinària causada per la pandèmia del COVID19, no es recuperarà tan fàcilment perquè en el sector de l'hostaleria ha estat realment un terratrèmol.
Diversificar, significar repartir i distribuir el risc, però hem de tenir en compte que la premissa principal és facturar i cobrar. Prendre la decisió d'anar a buscar nous mercats i augmentar la capacitat productiva és un risc que no tots volen assumir, per això existeix una altra dita espanyola que diu “més val dolent conegut que bo per conèixer”.¡subscriu-te al nostre Blog!