En un món globalitzat i altament competitiu les petites i mitjanes empreses s'enfronten a una sèrie de reptes.
Reptes en un món competitiu per a les PIMES
En un món globalitzat i altament competitiu les petites i mitjanes empreses s'enfronten a una sèrie de reptes.
De la mà de Jordi Pasanau, Gerent de la consultora de gestió Iberdac, analitzem aquests reptes i com podem superar-los.
Repassem, en aquesta entrevista de Manolo Garrido en la qual l’entrevista per Stock de Ràdio, conceptes bàsics per al bon funcionament de l'empresa.
Manolo Garrido:
Avui amb Quim Ortí per parlar d'empreses.
Quim Ortí:
Així és, com poden fer front les petites i mitjanes empreses als reptes que se'ls presenten en un món globalitzat i altament competitiu? El fet de tenir unes dimensions més limitades, en comparació amb les grans indústries, comporta desavantatges? O per contra s'obre la porta a noves oportunitats? Ja fa temps que les PIMES compten amb un instrument d'ajuda per a millorar la seva gestió i els seus resultats, ens referim a les consultores. I una d'aquestes consultores ja fa més de vint anys que dóna suport a les petites i mitjanes empreses.
Garrido:
Es tracta de la consultora Iberdac i per a parlar de tot això ens acompanya a Stock de Ràdio el seu gerent, el senyor Jordi Pasanau. Senyor Pasanau, benvingut, gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres.
Jordi Pasanau:
Gràcies a vosaltres.
Garrido:
Abans d'entrar en el tema de les petites i mitjanes empreses, quina explicació hi ha que hi hagi consultores en pràcticament tots els sectors de l'activitat professional? Perquè, si comencem a mirar en qualsevol activitat professional, sempre trobem a aquests consultors, aquesta gent que està ajudant en els diferents sectors.
Pasanau:
Bé, hem de distingir una mica la paraula “consultoria”, que s'està utilitzant de forma molt àmplia. Inicialment, “consultoria” s'utilitzava i s'utilitza per al que pròpiament fem nosaltres, no?, és la consultoria de gestió. “Consultoria”, millorar el funcionament de les empreses perquè aquests empresaris aconsegueixin aquests objectius. El concepte de “gestió” és molt ampli. El que passa és que en aquesta part de “millora” intervenen moltes persones de molts sectors i la paraula “consultoria” és una paraula que queda molt bé no? Queda molt bé, per la qual cosa s'utilitza per a coses que no són pròpiament la consultoria de gestió. És això. Moltes vegades també passa que en serveis professionals que no són consultoria, però que són similars al nostre, o que formen part dels serveis professionals que no són el nostre, s'utilitza la paraula “consulting”, però no és el mateix.
Garrido:
Anem al gra, vostès, com dèiem, fa vint anys que treballen en les PIMES, més o menys. Durant aquest temps, senyor Pasanau, de quina forma ha canviat el panorama de la petita i mitjana empresa a Catalunya.
Pasanau:
A veure, nosaltres el que sí que estem veient és que cada vegada l'empresari és una persona que està més informada, ja sigui per internet, ja sigui perquè l'empresari cada vegada es comunica més amb el seu exterior, amb el que li envolta…
Garrit:
Més informada i més formada?
Pasanau:
Les dues coses, més informada i més formada. Amb la qual cosa, aquest empresari, en estar més format i més informat, cada vegada és més exigent, és més exigent i estem vivint un moment en què cada vegada, en ser tots més exigents i millors empresaris, el que fem és tornar el món més competitiu i en ser un món cada vegada més competitiu el que passa és que hem d'estar cada vegada més preparats. Entres en un cercle en el qual has d'estar cada vegada més preparat per a donar un valor afegit al teu client, ja siguem nosaltres o ja siguin els empresaris de qualsevol sector.
Garrido:
Vostès treballen en tots sectors? Pràcticament, estan presents…
Pasanau:
Estem presents en tots els sectors. Sí, senyor, sí.
Garrido:
I hi ha algun sector que té més demanda? Hi ha algun sector que és més dinàmic o que necessita més aquesta capacitat d'anàlisi, d'ajuda…?
Pasanau:
Jo crec que, per l'experiència, veient els clients que tenim, no hi ha un sector que diguis “vaja, aquest sector necessita més ajuda que uns altres”. Sí que hi ha moments, pel cicle econòmic, en els quals hem intervingut en empreses d'un sector. Per exemple, quan estava el “boom” de la construcció, s'intervenia més en empreses de construcció, perquè hi havia més empreses i més empreses que naixien, creixien i necessitaven organitzar-se, però no podem dir que hi ha una regla en aquest sentit.
Ortí:
Quan una empresa demana el servei d’Iberdac, què és el primer que oferiu? Rendibilitat, competitivitat, creixement, tranquil·litat…? Quina és la paraula que podria definir el primer pas de l'acció d’Iberdac en una empresa?
Pasanau:
A veure, el primer que definim és que… Bé, el que volem és ajudar-lo a aconseguir els seus objectius. El que passa és que per a un empresari aquests objectius, aquesta idea d'empresa que tenia inicialment, aquest empresari s'ha adonat que han passat els anys i potser no aconseguia aquell ideal d'empresa que ell esperava, no? I s'ha adonat que “vaja, sé fer molt bé el meu treball, però no estic aconseguint aquella rendibilitat que tenia” o “l'empresa em porta a mi, no porto jo a l'empresa, necessito controlar l'empresa, necessito aquesta tranquil·litat”.
Ortí:
Cada PIME és un món, no? Vull dir que cada empresa necessita una espècie de vestit a mesura, no? Per a entendre'ns.
Pasanau:
Sí, així és. Els nostres treballs sempre van enfocats, abans de res, a conèixer l'empresa. Difícilment podem ajudar a un empresari si no sabem bé què necessita. L'empresari en principi transmet unes coses, però tenim una manera de funcionar que, abans de fer qualsevol treball a casa d'algú, el que fem és conviure amb aquest empresari, amb la seva empresa, i veure bé què necessita aquesta empresa i donar-li allò que realment necessita. Per què? Perquè dues empreses que es dediquen al mateix, que estan en la mateixa zona, podrien treballar de formes diferents. Perquè aquell empresari impregna aquesta empresa de la seva personalitat, de la seva manera de fer, i nosaltres hem de respectar aquesta personalitat, aquesta manera de fer.
Garrido:
És a dir, que el primer que fan vostès és segurament com una radiografia, no? Per dir-ho d'alguna forma. Una foto interna, en aquest cas de quina és la situació d'aquesta empresa, les seves fortaleses, els seus punts més febles, i a partir d'aquí… no?
Pasanau:
Exacte. Comencem partint d'un diagnòstic de la situació de l'empresa, on, com bé dius, veiem els punts forts, els punts febles de l'empresa i, tenint en compte on vol arribar aquest empresari, li plantejarem un pla de millora. Però sempre hem de conèixer la seva empresa, perquè la seva empresa no és només com estan fent les coses, no és una qüestió només de processos, sinó de persones. El petit i mitjà empresari en molts casos té als seus treballadors com a gent de la família, com si fossin gent de la seva família, gent que conviu molts anys amb aquest empresari i els ofereix un tracte especial. Nosaltres hem de respectar aquesta situació d'aquestes empreses i ho hem de tenir en compte i quan parlem de, com hem dit abans, fer un vestit a mesura, és que per a poder ajudar a aquest empresari cal tenir molt en compte les persones que formen part d'aquesta empresa.
Ortí:
Una empresa, senyor Pasanau, és com un ésser viu que compleix un cicle vital, no?, Iberdac com actua en cada fase d'aquest cicle?
Pasanau:
D’acord. Depèn, és a dir, nosaltres, quan aterrem en una empresa, la podem trobar en moltes circumstàncies, no? Hi ha empreses que el que necessiten és una empenta per a créixer. Són empreses que potser en el seu moment van néixer i han crescut i han arribat fins on han arribat perquè els clients que tenien els han permès arribar fins on han arribat, però resulta que s'adonen que necessiten més clientela. Abans els clients venien, ara resulta que els han d'anar a buscar i els hem d'ensenyar com negociar aquests clients i canviar la manera de funcionar de l'empresa perquè puguin anar a buscar nous clients. En altres casos són empreses que estan consolidades i el que busquen és més rendibilitat. En altres situacions, el que ens podem trobar és aquell empresari que ha portat l'empresa fins aquí i que arribant a certa edat en el que es planteja “vaja, qui donarà continuïtat a aquesta empresa?” I és en aquest moment en el qual també podem intervenir, com ajudar a aquell empresari al fet que faci un relleu adequat.
Garrido:
Sí, perquè les situacions en aquestes de les empreses familiars… també és un moment crític, no? Perquè arriba gent nova, gent jove de la mateixa família, amb plantejaments de continuïtat o amb plantejament de fer grans canvis. I és trobar aquest punt d'equilibri, no?
Pasanau:
Exacte. És freqüent que el pare té, o la generació present té, una manera de fer les coses, la generació que ve després té una altra manera de fer les coses i el que hem de fer veure a aquest empresari és que sí, hem de buscar un relleu, però a veure com busquem aquest relleu. Perquè el mateix pare, per dir-ho d'alguna manera, té consciència que potser no està la següent generació preparada, pot passar…
Garrido:
No hi ha confiança absoluta, no?
Pasanau:
O no hi ha confiança, o potser sí que està preparada, però no ho veu el pare. Llavors, cal tenir en compte aquests factors, no?
Garrido:
Vostès que estan en contacte amb tantíssimes empreses millor que ningú per a conèixer la preparació, la qual cosa parlàvem abans, del petit i mitjà empresari. Deia vostè que cada vegada hi ha empresaris més formats. Hi ha suficient formació o mai és suficient?
Pasanau:
Formació hi ha, el que passa és que… Si que hi ha formació. Cada vegada més, els empresaris han passat per l'escola, han passat per la universitat, però generalment el que és empresari, en la majoria dels casos, quan un és empresari és que ha fet una activitat i aquella activitat que feia, que la feia treballant per a un altre, ha decidit en un moment donat fer-la pel seu compte i risc i aquesta persona té una experiència a fer aquest treball, aquesta activitat, però potser no a gestionar. Llavors, encara que tingui formació, aquesta formació moltes vegades va juntament amb els cops, per dir-ho d'alguna forma, amb els cops de cap que s'ha anat donant ell només per a anar adquirint experiència. El que els podem proporcionar nosaltres…
Garrido:
Encert, error, encert, error, no?
Pasanau:
Sí, és així. Encara així ho aconsegueixen en molts casos, però el que aportem nosaltres és que aquesta experiència que no tenen nosaltres sí que la tenim. Tenim la sort de poder estar en moltes empreses, en els seus sectors, en els sectors dels nostres clients i altres sectors, i aquesta experiència que tenim la transmetem a aquest empresari. I això permet, per a arribar d'un punt a un altre, un camí molt més fàcil.
Ortí:
Coneixeu casos d'empresaris que són conscients que la seva empresa no funciona i no saben per què?
Pasanau:
Pot haver-hi casos… jo ho diria d'una altra forma. A veure, generalment un sap que no li funciona l'empresa…
Garrido:
Perquè no surten els números?
Pasanau:
…o no ho vol veure. Perquè no surten els números, a vegades. I a vegades no es coneixen ni els números… o almenys amb la puntualitat que hauria de ser. Però pot ser que aquest empresari vegi que té un problema, sap quin és el problema, però potser no el vol afrontar. Per què? Perquè afecta a circumstàncies personals de relació amb altres persones de l'empresa i a vegades es veu obligat o es veuria obligat a prendre una sèrie de decisions que no són agradables. Per això quan em preguntes si “És conscient dels seus problemes?”, jo diria que moltes vegades sí, el que passa és que hi ha un percentatge de problemes que tenen que es fan evidents quan nosaltres entrem dins d'una empresa, que abans no era conscient aquest empresari que els tenia, però és un percentatge. El problema més gros, al meu entendre, per experiència, sí que és conscient l'empresari, del que no és conscient és de “com el soluciono”, perquè moltes vegades ho ha intentat, però per haver de prendre decisions que no són agradables o per falta de saber el “com”, no ha dut a terme els canvis que havia de fer.
Garrido:
És a dir que el component emocional-sentimental també juga un paper determinat en el moment d'esbrinar què és el que passa, no?, i de prendre decisions.
Pasanau:
És molt important, és a dir, no podem separar el que és processos i persones, al cap i a la fi, les empreses les porten les persones.
Garrido:
Avui parlem aquí, en Stock de Ràdio, d'empreses.
[ANUNCI]
Garrido:
I conversem amb el gerent d’Iberdac, que és una consultora dedicada a les petites i mitjanes empreses, Jordi Pasanau. Vostès insisteixen molt que una part molt important de l'èxit d'una empresa es basa tant en les característiques d'un producte com en una bona gestió comercial. Això és clau també? Perquè pots tenir un gran producte, però si després no ho fas de manera que arribi en les millors condicions…
Pasanau:
Evidentment. Tu pots tenir un bon producte, però si aquest producte no arriba al mercat, perquè no serveix de molt, no?, és com saber la teoria i no saber la pràctica. Però més enllà d'una gestió comercial, l'èxit d'una empresa és la gestió, la gestió en general, és a dir, planificar bé aquesta empresa, gestionar bé financerament aquesta empresa, gestionar bé com fas la producció, gestionar bé la part comercial. Nosaltres entenem, per a reduir-ho a tres punts bàsics, l'empresa és com tres rodaments, no?, o com un tamboret de tres potes, no?, hi ha una pota que és l'administració, una que és la producció i una és la part comercial, si falla una de les potes, aquest tamboret cau. Hi ha més potes, està el magatzem i altres coses, però bàsicament són tres potes. Aquestes tres potes han de funcionar. Per molt bé que funcioni la pota comercial, si la de producció no funciona bé, aquesta empresa cau. Per molt bé que vagi la producció, si la part comercial no funciona, aquest tamboret cau. I així és com hem d'entendre una empresa, com un conjunt. Per això, quan nosaltres intervenim en una empresa, el que fem és, prèviament, estudiar tota l'empresa. Perquè ha d'haver-hi una coherència en tota aquesta empresa, en tots els seus processos, en totes les seves àrees. Ha d'haver-hi una coherència.
Ortí:
I, senyor Pasanau, l'empresari petit i mitjà coneix bé al consumidor i també a la competència? Li falta coneixement de mercat avui dia o no?
Pasanau:
Coneixement de mercat, a veure, jo crec que no. Jo crec que l'empresari de petita i mitjana empresa té una virtut que és que, com aquest empresari està al capdavant de tot en aquesta empresa, es fica a tot arreu aquest empresari i té contacte amb els seus propis clients i va palpant contínuament el mercat. Una altra cosa és, estadísticament, si coneix bé aquest mercat, si aquest producte en concret… vagi, hi ha una mica d'aquest producte que hagi de canviar? Són coses tal vegada una mica diferents, però aquest empresari… jo crec que coneix bé el seu mercat.
Garrido:
El que passa és que hi ha molts empresaris que encara funcionen amb l'olfacte, no?, en el sentit de “això em fa olor de…”, “això fa olor que serà un èxit” o al contrari “això té pinta que no funcionarà”, no?
Pasanau:
Moltes vegades és així, cada vegada menys i és una de les nostres tasques. La nostra labor és, quan aterrem a casa d'un empresari, la nostra labor és professionalitzar la gestió, és substituir aquestes intuïcions, amb un mètode de funcionament, un mètode de treball, un mètode de gestió, que permetin a aquest empresari prendre decisions encertades. Però les dues parts són importants: la intuïció, l'olfacte d'aquest empresari, i la gestió.
Garrido:
L'ofici d'empresari, que això també s'ha de comptar, no?
Pasanau:
Sí, aquest ofici. Jo crec que és una cosa innata, que s'ha de tenir, no?, és a dir, això de ser emprenedor, en aquest sentit que un ha de prendre decisions, la qual cosa no pots fer és tenir una empresa i “vagi, està funcionant, no toco res”, no. No, perquè és alguna cosa que és inevitable, perquè en el mercat tot va evolucionant i, si tu no evoluciones juntament amb el mercat, et vas quedant desfasat.
Ortí:
Les patronals de les PIMES, senyor Pasanau, diuen que les dues principals preocupacions són l'accés al crèdit, d'una banda, i l'accés a les noves tecnologies, la “indústria 4.0”. Vostè està d'acord amb això?
Pasanau:
Si estic d'acord… a veure, el tema de les tecnologies és alguna cosa que sí, que és aquí, però és una preocupació que jo crec que és circumstancial, que està passant ara, no és una preocupació de sempre, sinó que està passant en aquest moment. El tema financer és una altra preocupació puntual. Però jo crec que la preocupació de l'empresari, torno a això d'abans, ha de ser la gestió de l'empresa. El que fa que una empresa funcioni o no funcioni és com la gestionem, perquè aquestes circumstàncies que si “el mercat financer està com està”, que si “m'està posant normatives l'Estat”, que si el tema polític, que si a dalt, que si a baix, això són circumstàncies que estan i que l'empresari ha de saber capejar. Avui són aquestes circumstàncies, demà seran altres circumstàncies, però si tens una base de gestió professionalitzada, pots navegar entre aquestes mars.
Garrido:
La capacitat d'anàlisi.
Pasanau:
La capacitat d'anàlisi i tenir aquesta informació meticulosa per a poder prendre decisions.
Garrido:
Les exportacions han estat durant la crisi la salvació de moltes empreses, també de les PIMES?
Pasanau:
Cada vegada més, les empreses s'estan ficant en el tema de l'exportació i les PIMES també, no és un mercat que digui no a l'exportació. El que passa és que, d'entrada, anys enrere, per a les PIMES el tema d'exportar semblava alguna cosa “vaja, quina pedra tan gran per a moure”, però en això les ajudem, és a dir, preparem a les empreses perquè puguin prendre aquest camí per a exportar. I hem de ser conscients que, cada vegada més, estem en un món globalitzat i no hi ha un altre remei que sortir a vendre fora.
Ortí:
I quan una empresa necessita un pla de xoc urgent per a intentar salvar-la? En quin moment d'aquest procés dieu “pla de xoc o si no l'empresa tanca”?
Pasanau:
A veure, per desgràcia, moltes vegades l'empresari intenta fer les coses a la seva manera, no?, intenta fer les coses a la seva manera, ha funcionat de la forma en què ha funcionat fins al dia d'avui i resulta que, bé, ha près les decisions que creu que havia de prendre… El que passa és que aquí l'empresari intenta tot, normalment pels seus propis mitjans intenta de totes les formes possibles sortir d'una situació…
Garrido:
Abans de demanar ajuda, no?
Pasanau:
Abans de demanar ajuda. És en certa manera la mentalitat que tenim aquí a Espanya, no? És a dir, ens costa demanar ajuda. En canvi, si vostè se’n va a Anglaterra, es va als Estats Units, allà els empresaris tenen molt clar que l'empresa és una eina per a aconseguir alguna cosa, no és la fi. És una eina en el sentit que… tenen molt clar que, si necessiten a algú que els ajudi en aquesta àrea, perquè aniran a buscar a algú perquè els ajudi en aquesta àrea. Aquí no, aquí l'empresari no et ve a buscar, aquí has d'anar d'alguna manera a buscar tu a l'empresari. Ofereixes els teus serveis, et dónes a conèixer, però… no sé si és una qüestió d'orgull o una qüestió que un sent l'empresa com molt seva o la sent com un fill més a l'empresa … que fa que ens costi anar a demanar ajuda.
Garrido:
Escolti, precisament, parlàvem abans de les exportacions i… Al contrari, en aquest món tan global, les petites i mitjanes empreses, com estan competint amb l'arribada de grans distribuïdors, de grans produccions que vénen de fora amb una relació qualitat-preu molt competitiva? Perquè també hi ha… clar, no és la competència pròxima, és la competència que t'arriba de l'altre costat de l'Atlàntic o de l'altre costat dels Pirineus.
Pasanau:
Que jo sàpiga, només hi ha una manera de competir en aquest sentit que és diferenciant-se de la competència, diferenciant-se respecte a aquests que vénen de fora. El que han de fer aquests empresaris és preparar-se, formar-se bé i ser molt competitius en una àrea molt concreta del mercat. És a dir, no voler entrar en el joc d'aquestes grans empreses que vénen de fora, sinó buscar el seu propi nínxol de mercat on siguin especialistes, amb un producte diferenciat, és la manera que veig que tenen per a poder competir.
Garrido:
Els serveis que ofereixen vostès són processos, com dèiem abans, fets a mesura i processos… amb el temps també, cada empresa és un temps, poden ser mesos… o més… o menys, no? En funció de la realitat.
Pasanau:
Sí, qualsevol intervenció que fem nosaltres en una empresa pot tenir una durada de quatre mesos, sis mesos, nou mesos, depenent de què s'ha de fer en aquesta empresa i depenent dels mitjans humans dels quals disposi aquesta empresa. Perquè …
Garrido:
Dels “mitjans humans”?
Pasanau:
Sí i li explicaré per què. A veure, la nostra manera de treballar té dos vessants, un vessant és “definirem la manera de funcionar d'aquesta empresa”, d'una banda, i d'altra banda hi ha un altre vessant que és, una vegada anem definint la manera de funcionar d'aquesta empresa, els nostres professionals, els nostres consultors, agafats de la mà amb l'empresari i el seu equip, portarem a terme tot allò que hem definit que hem de fer en la teva empresa. És a dir, el nostre fort com a empresa de consultoria de gestió està en la implementació, en la gestió del canvi, a acompanyar en tot aquest procés a l'empresari, a acompanyar-lo i aconseguir que, mentre estem convivint amb aquest empresari i amb aquesta empresa, l'empresari vagi veient els resultats del que s'està fent.
Garrido:
Avui ens hem acostat al món de les empreses des del vessant d'una consultoria, en aquest cas d’Iberdac, amb el seu gerent, amb el senyor Jordi Pasanau. Senyor Pasanau, gràcies i fins a la pròxima.
Pasanau:
Moltes gràcies a vosaltres.
